2011

Feia molt temps que no escrivia i potser també en feia molt que ja tocava fer-ho. I és que no he escrit des d'abans de Santa Tecla! Em disculpo per això. Així doncs, aquest és el meu primer escrit al blog com a casteller d'una colla de Gamma Extra; la sisena, la lila, la Jove.

De Gamma Extra ho som des del dia de la nostra patrona, el dia de Santa Tecla, un dia especial per a tots els tarragonins (i algun que altre pixapins). Ara, a més, aquest dia passa a ser el dia en el qual la Jove assolim la categoria que ens pertany, gràcies al cinc de nou amb folre carregat.

I quin 5de9f, només cal veure el vídeo... treballat fins la segona aleta... bé, el segon peu! A més, el cinc, que va ser tirat a primera ronda, el van acompanyar un 4de9f i un 3de9f que, tot i que aquest últim quedés en carregat, completen la millor diada de la nostra història de ja més de 30 anys...

La millor actuació de la colla s'ha realitzat en la millor temporada d'aquesta, i és que tot això no és flor d'un dia, és degut a un treball d'anys, que ens fa anar en augment, seguint una progressió fantàstica. I això no és així perquè sí, els números ens ho avalen.

Però no parlaré de tot allò del que he parlat abans, sinó del que no he parlat. El final de temporada ens ha deixat records fantàstics i que es transformen també en números fantàstics. Que descarreguéssim el 4de8a en una diada de primer diumenge de festes de Santa Tecla en mig d'una de les rivalitats més dures entre les dues grans de la ciutat és un dels meus preferits. Però també recordem aquella diada del Vendrell on vam descarregar dos castells de nou, fer el segon 7de8 de la història davant la nostra Catedral en una diada magnífica de l'Esperidió, la tripleta a Sant Magí, la tripleta al Catllar...

Però el millor no és el que hem fet. El passat és el passat i passat està, tot i que sigui bonic recordar-lo. El millor, doncs, és el que hem de fer. El que farem. I estic segur que ho farem, però ho hem de voler, ho hem de desitjar, ho hem de buscar, hi hem d'insistir. Ens ho hem de currar. O no és cert que allò que ens costa més d'assolir és el que ens acaba fent més feliços?

M'agradaria també que no només ens quedéssim amb el pensament d'haver fet la millor temporada de la història. És cert, sí, i gaudim-la. Però també hi ha deures pendents. El que més em pica a mi és el cas del pilar de sis... el porto carregant cada any des que vaig entrar un cop per temporada, però encara no puc dir haver-lo descarregat. I com aquests "errors" n'hi ha d'altres, ja que de caigudes també n'hi ha hagut! I no vull dir amb això que no estigui content amb el nostre 2011, perquè ho estic i molt (i com per no estar-hi!), sinó que penso que ens hem de fixar també en els errors per rectificar-los, les coses en les que no hem fallat, ja sabem com arribar-hi.

Tanco, doncs, la meva entrada amb un somriure per la memòria d'aquesta temporada, però amb la vista posada al futur.