2011

Feia molt temps que no escrivia i potser també en feia molt que ja tocava fer-ho. I és que no he escrit des d'abans de Santa Tecla! Em disculpo per això. Així doncs, aquest és el meu primer escrit al blog com a casteller d'una colla de Gamma Extra; la sisena, la lila, la Jove.

De Gamma Extra ho som des del dia de la nostra patrona, el dia de Santa Tecla, un dia especial per a tots els tarragonins (i algun que altre pixapins). Ara, a més, aquest dia passa a ser el dia en el qual la Jove assolim la categoria que ens pertany, gràcies al cinc de nou amb folre carregat.

I quin 5de9f, només cal veure el vídeo... treballat fins la segona aleta... bé, el segon peu! A més, el cinc, que va ser tirat a primera ronda, el van acompanyar un 4de9f i un 3de9f que, tot i que aquest últim quedés en carregat, completen la millor diada de la nostra història de ja més de 30 anys...

La millor actuació de la colla s'ha realitzat en la millor temporada d'aquesta, i és que tot això no és flor d'un dia, és degut a un treball d'anys, que ens fa anar en augment, seguint una progressió fantàstica. I això no és així perquè sí, els números ens ho avalen.

Però no parlaré de tot allò del que he parlat abans, sinó del que no he parlat. El final de temporada ens ha deixat records fantàstics i que es transformen també en números fantàstics. Que descarreguéssim el 4de8a en una diada de primer diumenge de festes de Santa Tecla en mig d'una de les rivalitats més dures entre les dues grans de la ciutat és un dels meus preferits. Però també recordem aquella diada del Vendrell on vam descarregar dos castells de nou, fer el segon 7de8 de la història davant la nostra Catedral en una diada magnífica de l'Esperidió, la tripleta a Sant Magí, la tripleta al Catllar...

Però el millor no és el que hem fet. El passat és el passat i passat està, tot i que sigui bonic recordar-lo. El millor, doncs, és el que hem de fer. El que farem. I estic segur que ho farem, però ho hem de voler, ho hem de desitjar, ho hem de buscar, hi hem d'insistir. Ens ho hem de currar. O no és cert que allò que ens costa més d'assolir és el que ens acaba fent més feliços?

M'agradaria també que no només ens quedéssim amb el pensament d'haver fet la millor temporada de la història. És cert, sí, i gaudim-la. Però també hi ha deures pendents. El que més em pica a mi és el cas del pilar de sis... el porto carregant cada any des que vaig entrar un cop per temporada, però encara no puc dir haver-lo descarregat. I com aquests "errors" n'hi ha d'altres, ja que de caigudes també n'hi ha hagut! I no vull dir amb això que no estigui content amb el nostre 2011, perquè ho estic i molt (i com per no estar-hi!), sinó que penso que ens hem de fixar també en els errors per rectificar-los, les coses en les que no hem fallat, ja sabem com arribar-hi.

Tanco, doncs, la meva entrada amb un somriure per la memòria d'aquesta temporada, però amb la vista posada al futur.

I ja hi som!

Primer de tot, disculpar-me als pocs que em llegiu per tardar tant en escriure, però és que entre viatges i castells, el blog ja em queda de banda... Però aquí tornem.

Faré un repàs ràpid del que ha estat tot aquest temps... Comencem per l'últim cap de setmana de Juliol, on vam aconseguir descarregar, dissabte i diumenge, la mateixa actuació, amb el 5de8, el 3de9f i el 4de8 descarregats (de passada, comentar que aquesta és la millor actuació de la segona colla de la ciutat, que només ha realitzat en una ocasió, enguany a Sant Magí), i per partida doble... quin cap de setmana!!! Més tard va venir l'estrena del 2de8f a Llorenç, un 2de8f més còmode, potser, del que esperàvem. Molt maco. Més endavant, Cós del Bou, amb la típica diada a la Canonja pel mig (clàssica de 8)... i què se'n pot dir? Cós del Bou ja és de nou, tot i que sembla que a poca gent li interessi... ja se sap que a molts llocs únicament miren pel color de la camisa, no pel fet, però naltros contents. Tot i que el 3de9f no es va descarregar i ens va provocar alguna baixa, vam afrontar un Sant Magí enorme, de màxims, i ens va sortir més que bé! La tripleta tornava a la plaça de les Cols setze anys després i amb el mateix color, només faltaria! Així doncs, estrenàvem un 4de9f més maco del que s'esperava, per què negar-ho? I això ens va donar molts i molts ànims, a part de satisfer a gent que ens demanava que el féssim, desig concedit!

Passat Sant Magí, dos dies més tard, actuàvem a Gràcia, on vam portar molt bons castells (3de8, 5de8 i 2de8f) i, al cap de sis dies, afrontàvem la diada del Catllar, amb ganes de menjar-nos la plaça i fer-la encara més nostra. Així doncs, una tripleta lila va ser el nostre regal a aquesta plaça que tant estimem i que tant ens estima. Li devíem. I es diu fàcil, però és que és una tripleta, eh? Que vam plantar cara a la Vella i a Vilafranca!!! Som molt grans. Després què? Després Cambrils, diada amb canvis i estrenes als troncs, amb un 3de8 potser massa patit, però descarregat i amb prous novetats!

Mentrestant, assagem, assagem i assagem. I no cal dir res més. Això és el que hem de fer si volem fer realitat el nostre més que evident somni, amb la vista posada a les festes de Santa Tecla. De nosaltres depèn que arribi. Els assajos van bé, sí, molt bé... però que no baixi el ritme! Fem-nos grans.

Un NOU pas en el camí dels nostres somnis!

Torredembarra. Plaça petita i plena, com ja estem acostumats a ella. Plaça per a donar un pas més, com ja ens estem acostumant. I plaça de triomfar, com ens hem d'acabar d'acostumar a mesura que passin els anys. Un plaça de la qual en guardo bon record i a la qual m'hi agrada molt actuar. Ahir, aquesta plaça ens va tornar a veure cridar. Ens va tornar a veure plorar. Però cridar i plorar d'alegria! Ahir Torredembarra va veure el tres de nou amb folre descarregat més matiner de la Colla Jove.

Vam sortir de 4de8, el desè de la temporada. Vam seguir de 5de8, castell al qual la plaça ja està acostumada el veure'l de color lila, però normalment era el primer... aquest cop, el cinquè!  I, en última ronda, arribava el que tots estavem esperant, el 3de9f, el nostre castell límit! I a mig Juliol!! Val a dir que el tres va ser un vist i no vist, gairebé ni me'n vaig enterar i ja l'estavem descarregant. El tres de nou va fer honor al nostre 3de8, preciós. Crits, llàgrimes, abraçades i que no falti el típic "i jove i jove i jove, jove, jove!!". La plaça s'enfonsava. El treball havia recompensat. I el treball recompensarà. A partir d'ara, ja sabem que ho hem fet bé, no? Seguim fent-ho així.

Pel que fa als amfitrions, els Nois de la Torre, van completar la seva millor actuació des de 1982, amb el 3de7a, el 5de7, el 4de7a carregat i el pilar de cinc. Els blau-cel porten una temporada que fa por... i el que els queda! Moltes felicitats, Nois! Ens acompanyaven també els Castellers de Vilafranca, que van sorprendre a tothom al deixar en carregat el pilar caminant d'entrada, així com també el 4de8a, que va cedir per la part superior del pilar, mentre baixava l'enxaneta. A part d'aquests accidents, van descarregar el 4de9f amb aparent facilitat i el 3de9f, tot i que amb una mica de dificultat. A la ronda de pilars, pilar de sis (que no de set i folrat, com havien anunciat, a causa de la caiguda en el 4de8a) i cap a casa, que vénen les Santes!

Altres colles? A Andorra Minyons descarrega 2de8f i pilar de set amb folre, mentre que la Vella deixa en carregat el 2de8f i Lleida  torna a descarregar el 4de8. Altafulla carrega el 4de7a, però deixa no pot amb el 3de7a. Matalassers repeteix clàssica a Altafulla i Serrallo s'anota el primer 4de7a de la temporada a la diada del Carme, a casa seva. Poble Sec carrega el seu primer 2de7 de la seva història, en una diada on Capgrossos ha de desmuntar el 4de9f, a una setmana de les Santes. Per altra banda, Xiquets de Reus va carregar la setmana passada el 3de8, el primer de la temporada.

Ara només cal dir que hem de seguir treballant, que ens queden dos caps de setmana de Juliol, que es tradueixen en quatre actuacions, i que hem de seguir avançant, tant a plaça com a assajos, per seguir donant la talla. O algú es pensava que un cop fet el 3de9f la feina dura ja estaria feta? Ara comença lo bo!

Foto: 3de9f de la Jove. Castellers de Vilafranca.

I torna la catedral lila!

Després d'un cap de setmana amb dues caigudes de 5de8 a les últimes, ens tocava plantar cara a la megasortida del dia 3 de Juliol, amb dues actuacions al Vallès; la primera a Terrassa i la segona a Sant Cugat. Així doncs ens tocava apretar i enllestir la feina que havíem deixat a mig fer el cap de setmana anterior a Tarragona i Reus.

Ens vam plantar a Terrassa amb el cap clar i sabent què havíem de fer. Un altre perfecte 3de8 (amb canvis!) descarregat de primera ronda. A la segona, venia el plat fort, el 5de8, que vam descarregar com a colla gran que som, aquest cop sí. En tercera, un 4de8, fins el moment diuen que el més maco de la temporada! Al acabar, en ronda de pilars, tres pilars de 5. I cap a dinar que farem tard a Sant Cugat! Moltes gràcies Terrassa!

Pel que fa a les dues colles amfitriones, els Castellers de Terrassa van descarregar 5de7 (per primer cop a l'any), 7de7 (per primer cop a la seva història i a la de Terrassa) i 4de7a. La colla gran de Terrassa, els Minyons, van completar la seva millor diada de Festa Major, descarregant 4de9f,el primer Gamma Extra de la temporada, el 2de9fm (i ben treballat!), 3de9f i en ronda de pilars, carregant in extremis el pilar de 8 amb folre i manilles més matiner de la història.

Després d'un macrodinar amb gairebé 300 persones de lila, vam dirigir-nos cap a Sant Cugat a l'actuació de la tarda. I realment no sé si va ser millor l'actuació de Terrassa, per descarregar per primer cop el 5de8, o si ho va ser la de Sant Cugat, ja que vam repetir la gesta del matí (tots tres castells!) però amb manca de forces i excés de cansament. Un altre perfecte 3de8 amb més canvis, el desè de la temporada, un altre 5de8 per consolidar-lo i un altre 4de8, també amb canvis i també dels millors de la temporada. Per acabar, vano de cinc. I ara sí, de cap a l'autocar, que estem morts!

A la mateixa diada actuaven els Castellers de Sant Cugat, els amfitrions, que van descarregar per primer cop a la seva història el 4de8, molt maco, per cert! Hi van afegir el 2de7 i el 5de7 i dos pilars de 5, per arrodonir la seva millor diada. També hi actuaven els Castellers de Sants, que van descarregar el 3de8, però en segona ronda se'ls va quedar en intent el 2de7, que es veu que duia canvis a quarts. Aquesta caiguda va fer obrir un parèntesi prou ample com per a menjar alguna que altra cosa i fer petar la xerrada molt prolongadament. Després d'aquest parèntesi, els borinots van renunciar a repetir el castell i van descarregar en tercera ronda el 4de7.

Pel que fa a les altres colles, cal destacar l'actuació de Vic: els Sagals van descarregar el 2de7, el 3de7ps i l'inèdit i mai vist 4de7ps. Com a colles convidades hi trobem els Capgrossos, que van descarregar el 3de9f, el 4de9f i el 2de8f; i els Castellers de Lleida, que van repetir l'actuació feta la setmana anterior a Reus amb nosaltres a plaça, és a dir, 4de8, 2de7 i 5de7.

Així que res més a dir, divendres festa i dimarts que ve tornem-hi, que tenim feina per Torredembarra. Som-hi!

Fotos: 5de8 Jove de Tarragona, Terrassa (Neus Baena); P8fm (c) Minyons de Terrassa (Albert Blay); 4de8 Castellers de Sant Cugat (Albert Blay).

També caiem

Sant Joan se'ns presentava com una diada clau, per a fer un pas més, per a estrenar el 5de8 més aviat del que havíem fet aquests darrers anys. Després d'un 3de8 insultant, va arribar el 5de8. Els nervis, almenys en mi, eren més presents que mai al fer el primer 5de8, diria... i és que l'anàvem a estrenar a plaça pròpia i ben aviadet! El cinc, però, va caure. Va caure tard, sí, però va caure. A mi, personalment, se'm va quedar un regust agredolç al quedar-nos a no res de descarregar aquest castellàs per Sant Joan, el nostre castell. Però així són els castells i la nostra colla, com totes, no és perfecte i, la suma d'aquests dos factors comporta la possibilitat de caure de tant en tant. I sí, també caiem. Després del 5de8 un 4de8 un pèl mogut, però descarregat al cap i a la fi. Vam acabar amb dos pilars de cinc i cap al concert de Manel a Valls.

El dia següent, a reus, l'actuació va ser gairebé calcada a la del dia anterior: un 3de8 més que sòlid, un 5de8 que cau a últim moment (aquest fins i tot un pèl més tard que l'anterior) i un 4de8 mogudet, però descarregat. L'única diferència va ser a la ronda de pilars, on en comptes de fer dos pilars de cinc, vam portar un vano de cinc.

Alcem. Coronem. Caiem. Aprenem. Rectifiquem. Ens aixequem. Cap problema, sabem com som i del què disposem, sabem les nostres possiblitats i al què aspirem. Què més volem? Simplement no demanem més, no demanem il·lusions, no demanem somnis... fem-los realitat. Lluitem per ells. Cap de setmana vinent, vaja, demà passat, Terrassa i Sant Cugat. Setmana s'assajos (dimarts, dijous i avui divendres) i l'últim, de Gamma Extra. A què esperem per a seguir progressant? A què esperem per seguir-li dient al món casteller que seguim aquí? Cridem-ho ben fort. Podem.

Pel que fa a les altres colles, Castellers de Lleida i Xiquets de Tarragona s'anoten els primers castells de vuit pisos de la seva temporada. La Joves i la vella carreguen i descarreguen respectivament els seus primers castells de nou durant les festes de Sant Joan; també s'anoten el 5de8 els vermells i el 4de8a els rosats. Castellers de Vilafranca i Minyons cauen a Cornellà amb el 3de9f, carregat en els dos casos, i amb el 4de8a, carregat en el cas dels verds i intent en el cas dels malves.

Esperem doncs aquest cap de setmana, que se centra en la diada de Festa Major de Terrassa (on la Jove hi serem presents) i, un pas enrere, la diada de Vic.

Foto: Neus Baena; Caiguda del 5de8 de Sant Joan.